MOROSITAT

Ull viu amb la morositat

El nou equip gestor de Caixa Catalunya volia redinamitzar l’activitat comercial de l’entitat creditícia, però la desacceleració econòmica ha fet que combatre la morositat sigui la prioritat. Caixa Catalunya, que va tancar l’exercici passat amb una morositat de l’1,07%, podria doblar-la enguany, segons les previsions amb què treballa l’actual equip gestor. Davant d’això, segons expliquen fonts de l’entitat creditícia, «la consigna és eixugar morositat, evitar possibles impagaments, una missió que fins i tot ha de passar per damunt de la captació de nou negoci». És clar que aquesta mateixa font també assegura que en aquests primers mesos de nova gestió «hi ha hagut senyals clars d’augmentar en un termini no gaire llarg la productivitat, que es treballi més, i més de pressa».
El nou equip pensa que la ràtio d’eficiència de l’entitat és perfectament millorable i per això es vol aprofundir en la captació d’empreses.
Altres fonts de l’entitat assenyalen que «la nova direcció volia tirar endavant una política de rellançament comercial, més agressiva que la de l’anterior equip, que s’havia caracteritzat per un cert conservadorisme, però li ha esclatat al damunt la crisi immobiliària». En aquesta conjuntura, «el més important és fer net i per això ara es demana que es renegociï com sigui amb els clients, amb quotes assequibles, abans que els pagaments caiguin en demora». Hi afegeixen aquestes fonts d’una manera expressiva que «estan petant moltes constructores i a les oficines cal mirar els pagarés amb lupa».
Cal fer avinent que aquesta obsessió per tenir sota control la morositat té lloc en el moment de plena vigència dels nous criteris comptables de Basilea II, molt més estrictes en la consideració de demora en el pagament que l’anterior marc normatiu. Amb els nous criteris, deixar de pagar una part de la hipoteca fa registrar tot l’import com a deute. Afrontar la conjuntura ha ajornat el pla estratègic que l’entitat creditícia volia desenvolupar durant els dos pròxims anys.
Caixa Catalunya va protagonitzar fa pocs dies una notícia esperançadora en aquests temps de pessimisme financer. Va col·locar en poques hores 1.750 milions d’euros en cèdules hipotecàries (títols de renda fixa amb garantia de crèdits hipotecaris). L’emissió, la més gran feta al sector des del mes de gener, anunciava una obertura del mercat del deute i alhora donava una important injecció de liquiditat a l’entitat. Cal recordar que Caixa Catalunya és una de les entitats que els últims temps havien evidenciat més dependència del mercat interbancari. Aquesta operació, segons s’ha interpretat en cercles financers, ha buscat un doble objectiu: «Per eixugar, en part, hipoteques fallides, però fonamentalment per donar pas a una nova etapa d’inversió».

Dins d’aquesta lluita contra la morositat, i per tal d’augmentar un 301,5% els beneficis atribuïts el primer trimestre de l’any, el nou equip rector de Caixa Catalunya va realitzar una operació d’una gran volada, la venda del seu 5,5% d’Abertis a Criteria (3%), ACS (1%) i al mateix gestor d’infraestructures (1,5%). Amb aquesta operació, Caixa Catalunya, la tercera de l’Estat en actius, va utilitzar una part dels 500 milions en plusvàlues per fer una dotació de provisions voluntària de 200 milions d’euros. Tot plegat, segons fonts financeres, «un moviment de desinversió correcte, ple de sentit en l’actual moment». Aquestes mateixes fonts, tot i que l’entitat no vol donar senyals clars sobre si a curt termini es vendrà l’1,63% de Repsol i el 3,3% de Gas Natural, aposten perquè «Caixa Catalunya es desprendrà d’aquests actius quan s’aclareixi el panorama financer: tant Repsol com Gas Natural tenen algunes núvies al mercat i és millor esperar esdeveniments per obtenir unes bones plusvàlues».
Aquestes mateixes fonts, en canvi, no donen l’aprovació a l’anunci que Caixa Catalunya està disposada a desprendre’s de fins al 50% del seu negoci assegurador, Ascat Vida, si algun grup està disposat a desembutxacar 1.200 milions d’euros. Ja han aparegut candidats qualificats, com Axa, Zurich, Generali, Aviva, Fortis o Groupama. Segons aquestes fonts, la desinversió «no té gaire sentit, perquè l’assegurança ha de formar sempre part del negoci estratègic de l’entitat creditícia i no s’hauria de cedir a ningú. És bo que les entitats tinguin una bona oferta de productes financers que toquen directament el client». La direcció de l’entitat, en el moment de l’anunci de l’oferiment, va justificar el moviment en Basilea II, que obliga a destinar més recursos propis per cobrir possibles riscos en la filial asseguradora. Vendre una part considerable d’Ascat, segons s’assenyalava en una nota oficial, «té els efectes positius d’un important alliberament de consum de recursos propis».
D’altra banda, l’entitat que dirigeix Adolf Todó no ha deixat de banda les inversions estratègiques les últimes setmanes. Està enllestint, amb l’Institut Català de Finances (ICF), cinquanta milions d’euros per a Ficosa per ajudar la multinacional catalana a entrar en l’accionariat de Sacesa, l’andalusa fabricant de fibres de carboni per a la indústria aeronàutica.